Història i patrimoni
Història i patrimoni
Història
A part de les excavacions que ens indiquen on i en quin lloc va estar el poblat de Castellnou, és en el segle XII quan podem certificar el seu naixement com a nucli de població, així ens ho confirma la seva carta de població.
Vegeu la publicació "Carta de poblament de Castellnou de Seana (25 de maig de 1179). Roser Reynal i Miquel Galitó. Pagès editors, Lleida 1989. ISBN 84-86.387-93-0, dins de la Col.lecció" Estudis Castellnouencs-3 " .
La Carta de Poblament de Castellnou de Seana, concedida el 25 de maig de 1179 per Guillem d'Anglesola i la seva muller Arsenda, dona a 47 prohoms diverses parellades (una parellada equival a unes 10 hectàrees), així com el castell i el terme de Castellnou. També els atorga els bens d'ús comú (prats, llenya, aigües...) a canvi d'un cens anual fix i del compromís d'atendre determinades prestacions o serveis personals. Coneixem tant el nom com la quantitat de parellades rebudes per cada un, amb indicacions de la seva distribució concreta.
Amb aquest acte s'ocupaba de forma ordenada el territori i a més, en el cas de Castellnou de Seana, els Anglesola de Bellpuig consoliden el domini com a propi.
També s'estableixen i fan públiques les afrontacions de cadascun dels termes, per que eran territoris que havien estat deshabitats durant un llarg període.
Aquesta carta va ser atorgada per Guillem d'Anglesola i la seva dona Arsendis als quaranta-set pobladors de Castellnou, als que fan donació determinant tots els seus límits i fronteres. La data de la còpia de la imatge pergamí és del 19 de gener de 1230, és a dir cinquanta-un any després de fer-se efectiva la seva donació en 1179.
Va ser arran de la seva delimitació quan va passar a anomenar-Castellnou de Seana, per una de les partides properes anomenada Sesana i que va derivar en Seana, situada al nord-est del terme de Castellnou.
El 1139 fou incorporat a la jurisdicció senyorial de la baronia dels Bellpuig, inicialment en mans dels Anglesola, malgrat que tenien algunes possessions dins el terme altres senyors com Gombau de Ribelles o els Templers de Gardeny i Barbens, es mantingué fins a la fi del règim senyorial sota els Cardona-Anglesola i els ducs de Sessa. El 1255, es documentat un privilegi fet per Guillem d'Anglesola, amb el consentiment del bise de Vic, per als qui visitessin l'esglesia de Sant Joan Baptista de Castellnou.
Al diccionari Madoz, de 1845, trobem la descripció de com era el poble al segle XIX:
" Datos de la localidad: Con ayuntamiento En la provincia Y partido judicial de Lérida (5 leguas), aud. Terr. Ye. G. de Cataluña (Barcelona 18), dióc deSolsona: Situado casi en el centro dé la llanura de Urgel, bien ventilado y con clima templado y saludable. Tiene 51 CASAS , la del ayuntamiento y escuela de primeras letras dotada en 40 reales de propios , a la cual asisten 25 muchachos; hay varios pozos dentro de la población, de aguas abundantes y de buena calidad, de los cuales se surten los vecinos para los usos domésticos; la iglesia Parroquial (San Juan Bautista), es de segundo ascenso y patronato real, y la sirve un cura párroco de nombramiento del ordinario en concurso general. Confina el término N. Ibars y Barbera ; E. Bellpuig y Seana; S. Vilanova de Bellpuig, y O. Golmes y Utxafaba : pasa a 1 /4 do hora de la población En dirección S. , un torrente que nace en el punto llamado Raurich y se encuentra no lejos de la misma una balsa que sirve de abrevadero para los ganados. El terreno en general es de buena calidad y los caminos que lo cruzan en bastante buen estado dirigen a los pueblos inmediatos; la correspondencia la reciben en la estafeta de Bellpuig, por medio do un espreso que pasa a recogerla, PRODUCE.: trigo, cebada. Centeno y toda clase de cereales ; mantienen el ganado vacuno indispensable para la labranza y la mayor cosecha es la del trigo IND.: un molino harinero y otro de aceite, POBLACIÓN: 52 vec, 295 almas CAP. IMP. : 88,297 reales CONTR.: el 14,28 por 100 de esta riqueza, PRESUPUESTO MUNICIPAL: 2.491 que se cubren con rentas de propios y lo que falta por reparto vecinal, de cuya suma se pagan 300 al secretario del ayuntamiento."
Patrimoni
L'església parroquial de Sant Joan Baptista
Està documentada des del segle XII i fins a la fi del XVI va formar part de la diòcesi de Vic. Al mateix indret on hi hagué l'antiga església es va construir un nou temple, de tres naus. La nau central està coberta amb volta de llunetes. Al presbiteri hi destaca la volta en forma de petxina. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre, tot ell obrat amb carreus de pedra, fet per Francesc Albareda II. La portada és d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres i un frontó on hi ha una fornícula amb una imatge del Baptista. A la façana hi ha gravada la data de 1744 i a la pica baptismal la de 1745.
Adossada a una paret lateral s'hi ha col·locat la làpida de Pere Carrera i Torrent (1785-1844), darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou.
Creus de Terme
Creu gòtica
Creu renaixentista
A Castellnou hi havia dues creus de terme. L'una, de cap a 1525 i d'estil gòtic tardà, era situada a la sortida del poble, al camí de Vila-sana. El seu tambor conté vuit imatges de sants sota arcs conopials. La creu floronada presenta la Mare de Déu amb el Nen al costat que dóna al camp i Crist crucificat al costat que dóna al poble.
L'altra, renaixentista i també amb sants representats i creu floronada, s'alçava al final del carrer del Calvari. D'aquesta darrera se'n pot veure la base, ara situada al costat de l'església. Duu inscrita la data de 1580 i el nom del finançador de l'obra, Bartomeu Gomar, de Golmés, de qui és l'escut. Aquest conté, a l'esquerra les ones dels Anglesola i a la dreta, un castell i a sota, cinc estrelles. A continuació del fust, vindria el tambor -que presenta sis figures- i la creu. Joan Yeguas relaciona aquesta peça amb la creu de Santa Anna d'Anglesola, de 1582.
Totes dues creus foren destruïdes l'any 1936. Tanmateix, s'han conservat, força malmesos, els dos capitells o nusos i una part de la cresteria.
L’1 d’octubre de 1911 es va reinstal·lar la creu de 1580 a una rotonda a l’entrada de la població, corresponent a la carretera de Vila-sana. L’obra té parts originals (com la base) i rèpliques (el capitell i braços de la creu).
El capitell i braços han estat restaurats i ubicats als baixos de l’Ajuntament.
Cafè Modern
L'edifici va ser construït l'any 1932 com a seu social de de la Joventut Republicana, Després de la guerra va ser ocupat per la Falange, el nom de la qual encara s'endevina sota la cornisa.
Ajuntament
Edifici construït durant la primera dècada del segle XX. Consta de planta baixa i pis i està coronat per un ampli capcer mixtilini on hi ha un relleu amb l'escut del municipi. La planta baixa s'obre amb tres grans arcades de mig punt damunt les quals hi ha la balconada principal, també amb tres obertures, emmarcades amb pedra.
Bibliografia
1 .- Castellnou de Seana abans i Despres del Canal d'Urgell (1840-1880). Autor: Miquel Galitó i Pubill
2 .- Domènec Costa i Bafarull, rector de Castellnou de Seana (1749-1806). Autor: Miquel Galitó i Pubill
3 .- La Carta de poblament de Castellnou de Seana (25 de maig de 1179). Autors: Roser Reynal i Alibés i Miquel Galitó Pubill
4 .- Castellnou de Seana al segle XVIII. Autor: Esteve Mestre i Roigé
5 .- La Golarda. Vivències de la història contemporània de Castellnou de Seana. Autor: Francesc Pascual Greoles
6 .- Notícies de Castellnou de Seana al segle XVII. Autors: Miquel Galitó o Pubill i Esteve Mestre i Roigé
7 .- Reculls Històrics de Castellnou de Seana. Autors: DD.AA. fins a un total de set.
8 .- El Jardí de la Boira. Autor: Francesc Pascual Greoles
9 .- En guardem el record. Autors: DD.AA. fins a un total de nou.
10 .- Pere Carrera i Torrent (1785-1844). Darrer abat de Santes Creus i fill de Cstellnou de Seana. Autor: Miquel Galitó
11 .- Fisonomia Pròpia. Autors: DD.AA. fins a un total de set.
12 .- Lligant el Feix. Autors: Jaume Cabestany i Núria Forns a més del Grup de Redacció.
13 .- Cop d'ull al segle XX. Autors: DD.AA. fins a un total de cinc, més el Grup de Redacció.
14 .- Camins, flora i fauna de Castellnou de Seana. Autors: Jaume Cabestany i Llorenç Borràs, a més del Grup de Redacció.
15 .- 50è aniversari de l'estació. Autors: Ramon Niubó i Maria Ramon Costa, a més del Grup de Redacció.
16 .- La grandesa dels homes Anònims: Aleix Galitó, Josep Bastons i Antoni Adern. Autors: Miquel Galitó i Francesc Pascual
17 .- Història de l'automoció a Castellnou de Seana, segle XX. Autor: Xavier León.
18 .- Raimunda Bellet Vilalta, Abadessa del convent de clarisses de Balaguer (1767-1846). Autors: Miquel Galitó i Francesc Pascual
19 .- La Bona sembra. L'ensenyament a Castellnou de Seana. Coordinació: Miquel Galitó i Pubill
20 .- Passejant paper meu poble. Autora: Ramona Sanfeliu
21.- La Sèquia. Autor: Miquel Galitó i Pubill
22.- En memòria de Miquel Galitó Pubill
